Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat BretchaC/ Gaietà Vinzia, 11-13MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26BARCELONATel. 653811887 – 93 570 71 54Xavier Conesa Lapena(Montcada i Reixac) Psicòleg , Sexòleg i Terapéuta de Parella . El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.ENLLAÇOS EXTERNS
– Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena.
– Director de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
– Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
– Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
– Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona.
– Professor del Master de Sexologia de l’I.S.E.S.
– Professor de Formació en Psicologia i Sexologia per a Integració Social i Atenció Socio Sanitària (I.S.E.S) Institut d’Estudis de la Salut.
– Formador de Psicòlogos para la Pràctica de la Sexologia.
– Acreditación Ministerio Sanidad y Consumo.
– Profesor del Curso Actuación Avanzada de Sexologia acreditado por Ministerio de Sanidad y Consumo.
– Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull.
– Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.
– Conveni Col.laboratiu acadèmic al Centre d’Estudis Universitaris California, Illinois.
– Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada.
– Referències sobre investigació Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
– Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público” Any 2.007
– Coordinador Grup de Treball Sexologia del Col.legi Oficial Psicòlegs de Catalunya.
– Col.laborador Docent Universitat de Barcelona.
– Soci Numerari Societat Catalana de Sexologia (2001)
– Membre de la Federació de Societats de Sexologia.
– Membre de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia. “Ficha”
– COPC-1.999 Psicofarmacologia: Principi i interacció en els tractaments psicològics.
– Institut de Ciències Sanitàries i de l’Educació: Psicoteràpia centrada en la persona.
– Membre Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya (2.012)
– Presència a Wikipèdia.
– Reconeixements Docents Ministeri de Sanitat i Generalitat de Catalunya.
– Monografies Publicades.
– Reconeixement a la Pertenença al Col.legi Oficial de Psicòlegs durant 25 anys.Carme Serrat BretchaCo-fundadora del Centre de Psicologia Apliacada de Mollet del Vallès, entitat dedicadaal tractament psicològic en adults, adolescents i nens. Dedicada a la Docència i ales Psicoteràpies en diversos àmbits.
Professora d’integració Social, també en l’àrea de l’Atenció a persones en situació
de dependència. Docent en Comunicació alternativa i augmentativa.
Coordinadora de l’Institut Superior d’Estudis Sexològics.
Diplomatura Postgrado Logopedia Universitat Autònoma Barcelona.
Certificació en Tractament de la Fundació Catalana de Síndrome Down.
Diagnòstic i Teràpia Infantil: Institut Mèdic Desenvolupament Infantil.
Tutora de practiques Universitat de Barcelona Universitat Ramon Llull.
Terapeuta Sexual i Familiar.
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària.
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependència.
Assessora Psicològica d’escoles bressol. Assessorament a pares.
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya. Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia
Benvolgut/da:
Per manternir-nos en contacte per internet, et deixo aquí
tots els canals de comunicació i altres informacions:
Whatsapp i Telèfon. 653 811 887
e-mail: conesa@gmail.com
webs: www.psicologosmollet.com www.xavierconesa.com www.conesa.webs.com
Tweeter: @PsicologoConesa
FacebooK: https://www.facebook.com/xavier.conesa.psicologo
Youtube: https://www.youtube.com/user/XavierConesa1
Teràpia Online: www.psicologo-por-telefono.es
linkedin: xavier conesa lapena
Wiquipedia: Xavier Conesa Lapena
El potencial per a la promoció de la salut com una eina per a la prevenció de malaltiescardiovasculars (CVD) es posa en evidència mitjançant un projecte dut a terme durant 25 anys en laProvíncia de Carèlia del Nord a l’est de Finlàndia.
Entre la població masculina a Carèlia del Nord esva reduir en gran l’hàbit de fumar i van canviar els hàbits dietètics.
Entre 1992 i 1997 el canvi en elshàbits dietètics va conduir a una reducció de 17% en el nivell de colesterol en sèrum de la mitjana de lapoblació. Es van poder controlar els elevats nivells de pressió arterial i augmentar l’activitat física en eltemps lliure.
En les dones també es van observar canvis similars en els hàbits dietètics, els nivells decolesterol i de pressió arterial, encara que es va observar que l’hàbit de fumar va augmentar una mica des d’un nivellbaix.
Per 1995, la taxa de mortalitat anual produïda per malaltia cardíaca coronària en homes demitjana edat (menors de 65 anys) s’havia reduït en 73% a partir dels anys anteriors al programa(1967-1971).
Durant els últims anys, el descens de la taxa de mortalitat per CVD entre homes i donesen Carèlia del Nord ha estat d’aproximadament 8% per any. Des de la dècada dels 80, també hancomençat a sorgir canvis favorables en tota Finlàndia. Per 1995, la taxa anual de mortalitat per CVDentre homes en tota Finlàndia presentava una reducció de 65%. Alhora, la mortalitat percàncer pulmonar també s’havia reduït en més de 70% en Carèlia del Nord ia prop del 60% a tot
Finlàndia.Les experiències dels programes en Carèlia del Nord i altres programes CVD proporcionen les bases per ales següents recomanacions per a la promoció reeixida de la salut cardíaca (Puska 2002):
▪ Els programes de prevenció comunitària han de prestar atenció als principis i regles ben establertes de laplanificació, implementació i avaluació general dels programes.
▪ Els programes de prevenció comunitària de considerar tant els marcs metges i epidemiològics apropiats perseleccionar els objectius intermedis com les teories conductuals i socials respectives per al disseny del programad’intervenció
.▪ És essencial una bona entesa per part de la comunitat ( «diagnòstic comunitari»), una estreta col·laboració ambdiferents organitzacions comunitàries i una participació total de les persones.
▪ Els programes d’intervenció comunitària han de combinar missatges bé planificats dels mitjans i la comunicacióamb activitats comunitàries d’ampli abast que involucrin l’atenció primària de la salut, organitzacionsvoluntàries, indústria alimentària i supermercats, llocs de treball, escoles, mitjans de comunicació locals i altres
.▪ Els programes d’intervenció comunitària han de buscar la col·laboració i el suport tant dels responsables de la presade decisions a nivell formal com dels líders d’opinió a nivell informal.
▪ Els programes reeixits d’intervenció comunitària necessiten combinar marcs teòrics sòlids amb la dedicació,perseverança i treball ardu.▪ S’ha d’emfatitzar i enfortir més un programa d’intervenció comunitària que estigui destinat a canviar els ambientssocials i físics en la comunitat perquè sigui més beneficiós a la salut i els estils de vida saludables
.▪ Els principals programes d’intervenció comunitària poden ser beneficis per a una comunitat específica peròtambé poden tenir un impacte de major cobertura com a programa nacional de demostració. Per això, s’ha de dura terme la deguda avaluació i s’han de disseminar els resultats.
▪ Per a les implicacions nacionals, el projecte ha de realitzar-se en contacte estret amb els dissenyadors de polítiquesnacionals de salut en tot el programa.
Psicologo Mollet 
