Xavier Conesa Lapena. PUBLICACIONS EN REVISTES CIENTÍFIQUES:

HTTP://WWW.XAVIERCONESA.COM

PUBLICACIONS EN REVISTES CIENTÍFIQUES:


TERAPIA DE PAREJA Y FAMILIAR. Xavier Conesa …psiquiatria.com › bibliopsiquis › blog › terapia-de-parej…

psiquiatria.com blog. Seguir psiquiatria.com blog. TERAPIA DE PAREJA Y FAMILIAR. Xavier Conesa. Psicologo Mollet. Autor/autores: Xavier …
TERAPIA DE PAREJA Y FAMILIAR. Xavier Conesa …psiquiatria.com › bibliopsiquis › terapia-de-pareja-y-fa…

Autor/autores: Xavier Conesa Lapena Fecha Publicación: 17/08/2020. Área temática: Psicología general , Tratamientos . Tipo de trabajo: Post/Entrada de Blog.
Terapias de Pareja y de Família. Xavier Cone | Psiquiatria.compsiquiatria.com › bibliopsiquis › blog › terapias-de-par…

6 dic 2020 — Terapias de Pareja y de Família. Xavier Conesa. Psicologo MOLLET. Autor/autores: Terapia De Pareja Conesa-Serrat Fecha Publicación: …
Xavier Conesa Lapena – Psicólogo en Mollet del Vallès …psiquiatria.com › psicologo › espana

Traducir esta páginaContacto Xavier Conesa Lapena – Psicólogo en Mollet del Vallès – Barcelona … Professor de Formació en Psicologia i Sexologia per a Integració Social i …
Tratamientos sexológicos masculinos y femeni | Psiquiatria.compsiquiatria.com › bibliopsiquis › blog › tratamientos-se…

Autor/autores: Xavier Conesa Lapena Fecha Publicación: 11/01/2021. Área temática: Psicología general , Tratamientos , Trastornos sexuales . Centro de …
Terapias de pareja en los conflictos afectivos y sexuales …psiquiatria.com › psicologia-general › terapias-de-parej…

10 may 2020 — Autor(es): Xavier Conesa Lapena; Seguir. Comparte este trabajo … Xavier Conesa. Psicologo. Mollet del … Regístrate gratis en psiquiatria.com …
Bibliopsiquis | Blogs de psiquiatria | Psiquiatria.compsiquiatria.com › bibliopsiquis › busqtxt=Xavier+Conesa …
Ultimas publicaciones sobre psiquiatría, psicología y salud mental. Búsqueda de Xavier Conesa Lapena Buscar en Psiquiatria.com …
Terapia de Pareja. Mollet Granollers . Result | Psiquiatria.compsiquiatria.com › bibliopsiquis › blog › terapia-de-parej…

Autor/autores: Xavier Conesa Lapena Fecha Publicación: 08/11/2018. Área temática: Psiquiatría general , Psicología general , Salud mental , Adicciones …
Psicologos Mollet. Terapias y Tratamientos. S | Psiquiatria.compsiquiatria.com › bibliopsiquis › blog › psicologos-mol…

20 dic 2018 — Autor/autores: Xavier Conesa Lapena … Es la alianza de todo el tejido asociativo catalán de salud mental, que comprende a personas …
Dejar Ansioliticos con Terapìa Psicologica | Psiquiatria.compsiquiatria.com › bibliopsiquis › blog › dejar-ansiolitic…

Xavier Conesa Lapena . psicólogo MOLLET. Palabras clave: dejar ansioliticos, adicion ansioliticos, adiccion benzodiacepinas, dejar benzodiacepinas, Dejar …

Psicólogo Mollet del Vallès Psicólogos Terapia de Pareja

 http://www.xavierconesa.com   –

 http://www.psicologosmollet.com  –

Benvolgut/da:

Per manternir-nos en contacte per internet, et deixo aquí
tots els canals de comunicació i altres informacions:

Whatsapp i Telèfon. 653 811 887
e-mail: conesa@gmail.com
webs: www.psicologosmollet.com www.xavierconesa.com www.conesa.webs.com
Tweeter: @PsicologoConesa
FacebooK: https://www.facebook.com/xavier.conesa.psicologo
Youtube: https://www.youtube.com/user/XavierConesa1
Teràpia Online: www.psicologo-por-telefono.es
linkedin: xavier conesa lapena
Wiquipedia: Xavier Conesa Lapena

La imagen puede contener: texto que dice "Xavier Conesa Lapena Psicologia. Sexologia. Vida afectiva Benvolgut/da: Per manternir-nos en contacte per internet, et deixo aquí tots els canals de comunicació i altres informacions: Whatsapp Telèfon. 653 811 887 e-mail: conesa@gmail.com Web webs: www.psicologosmollet.com Tweeter: @PsicologoConesa www.xavierconesa.com f FacebooK: Youtube: og htp:/.u.e/aviecone Instagram: xavier.conesa.psicologia Teràpia Online: www ww.psicologo-por-telefono.es linkedin: xavier conesa lapena Wiquipedia: Xavier Conesa Lapena"

La salut pública és la ciència i l’art de promoure la salut, prevenir les malalties i per llongar la vida a través d’esforços organitzats de la societat (OMS 1998, pàg. 3).

En aquest segle [XX] hi ha hagutmés guanys en la salut per a les poblacions del món que en qualsevol altra etapa de la història.

Aquests guanys s’han obtingut parcialment com a resultat de les millores en els ingressos i en laeducació, amb les conseqüents millores en nutrició, higiene, habitatge, subministrament d’aigua i sanitat.

Aquestes també són el resultat del nou coneixement sobre les causes, la prevenció i eltractament de les malalties, així com de la introducció de polítiques que han fet possible que elsprogrames d’intervenció siguin més accessibles.

Els majors avenços en salut s’han aconseguit a travésd’una combinació de canvis estructurals i les accions d’individus (Nutbeam 2000 p.1).

Les polítiques de salut en el segle XXI necessitaran dissenyar-se en la base de la pregunta clau … “Què fa que les persones siguin saludables? “(Kickbusch 2003, pàg. 386).Què és salut m ental?Des del seu inici, l’OMS ha inclòs el benestar mental en la definició de la salut.

L’OMS defineixexcel·lentment la salut com:… un estat complet de benestar físic, mental i social i no només l’absència de malaltia omalaltia (OMS 2001, p.1).

Les tres idees medul·lars per la millora de la salut estan basades en aquesta definició: la salut mentalés una part integral de la salut, la salut mental és més que l’absència de malaltia i la salut mentalestà íntimament relacionada amb la salut física i la conducta.

Encara que és important definir la salut mental, no sempre és necessari per aconseguir la seva millora. lesdiferències en els valors entre països, cultures, classes i gèneres poden semblar massa grans perpermetre un consens sobre una definició (OMS 2001b).

No obstant això, igual que l’edat o la riquesa tenenen si moltes expressions diferents al voltant del món, i tot i així mantenen un significat universal desentit comú medul·lar, també la salut mental es pot conceptuar a través de les cultures sense restringir lainterpretació.

L’OMS ha proposat recentment el següent significat de salut mental:… un estat de benestar en el qual l’individu es dóna compte de les seves pròpies aptituds, pot afrontar lespressions normals de la vida, pot treballar productiva i fructíferament i és capaç de fer unacontribució a la seva comunitat (OMS 2001a, p.1).

En aquest sentit positiu, la salut mental és la base per al benestar i el funcionament efectiu d’unindividu i una comunitat.

És molt més que l’absència de malaltia mental, ja que les condicions icapacitats esmentades en la definició, tenen valor per si mateixes.Ni la salut física ni la salut mental poden existir soles.

El funcionament de les àrees mentals, físiques isocials són interdependents.

A més, la salut i la malaltia poden existir simultàniament

.Poden ser mútuament exclusives, només si la salut es defineix en una forma restrictiva com laabsència de malaltia (Sartorius 1990). En reconèixer que la salut és un estat de balanç incloentel propi ésser, els altres i l’ambient, estarem ajudant a que les comunitats i individus entenguincom buscar la seva millora.La prom oció de la salut m ental és una part integral de la salut pública

En general, la salut mental i els problemes mentals, de la mateixa manera que la salut i la malaltia, estandeterminats per molts factors que interactuen en forma social, psicològica i biològica. la majorevidència es refereix als riscos de malalties mentals, els quals en els països desenvolupats i en vies

de desenvolupament estan associats amb indicadors de pobresa, incloent baixos nivells d’educació. laassociació entre pobresa i trastorns mentals sembla ser universal, passa en totes les societats,independentment dels seus nivells de desenvolupament.

Els factors com ara la inseguretat i la desesperança, elràpid canvi social i els riscos de violència i problemes de salut física poden explicar la majorvulnerabilitat de les persones pobres en qualsevol país, a desenvolupar malalties mentals (Patel &Kleinman 2003).

Les troballes d’un recent experiment natural a la reducció de la pobresa amb laobertura d’un casino en una reserva indígena d’EUA són suficients per a demostrar, per exemple, larealitat dels agents socials que causen conductes inestables en els nens.

Després de la introducciódel casino, es va reduir l’índex d’aquestes conductes. La variable mediadora semblar ser que els paressupervisaven millor als fills. Els nivells econòmics tenen importants implicacions per alfuncionament familiar i la salut mental del nen (Costello i altres, 2003; Rutter 2003).

Els problemes desalut mental, socials i de conducta poden interactuar intensificant els efectes que cadascú exerceix sobrela conducta i el benestar.

L’abús de substàncies, la violència i el maltractament de dones i nens per una banda,i els problemes de salut, com ara malaltia cardíaca, depressió i ansietat per l’altra, tenen majorprevalença i són més difícils d’afrontar quan hi ha condicions d’altes taxes d’atur, baixingrés, educació limitada, condicions d’estrès laboral, discriminació de gènere, estil de vida nosaludable i violacions als drets humans (Desjarlais i altres, 1995)

Psicólogos en Mollet del Valles. Psicólogas

 http://www.xavierconesa.com   –

 http://www.psicologosmollet.com  –

http://conesa.webs.com

Benvolgut/da:

Per manternir-nos en contacte per internet, et deixo aquí
tots els canals de comunicació i altres informacions:

Whatsapp i Telèfon. 653 811 887
e-mail: conesa@gmail.com
webs: www.psicologosmollet.com www.xavierconesa.com www.conesa.webs.com
Tweeter: @PsicologoConesa
FacebooK: https://www.facebook.com/xavier.conesa.psicologo
Youtube: https://www.youtube.com/user/XavierConesa1
Teràpia Online: www.psicologo-por-telefono.es
linkedin: xavier conesa lapena
Wiquipedia: Xavier Conesa Lapena

La salut mental de cada persona pot veure afectada per factors i experiències individuals, la interacció social, les estructures i recursos de la societat, i els valors culturals.

Està influenciada pe rexperiències de la vida diària, experiències en la família i l’escola, als carrers i a la feina (Lehtinen,Riikonen & Lahtinen 1997; Lahtinen i altres, 1999).

La salut mental de cada persona afecta al seu torn la vida de cada un d’aquests dominis i per tant, la salut d’una comunitat o població. els estudis etnogràfics en els països en vies de desenvolupament mostren com els ambients i entorns socials, com  els barris baixos de Mumbai, configuren l’experiència local i la salut mental de les comunitats (Parkar, Fernandes & W EISS 2003).

Alguns dels estudis més recents en les diferents àrees de la genètica, neurociència, ciències socials i salut mental, involucren elaboracions d’idees pel que fa a limpacte que exerceixen les societats sobre la vida humana a i per sobre del total de l’impacte dels membres individuals de la societat

Fins i tot, s’ha observat àmpliament que la salut mental i la malaltia mental radiquen fora de la salut pública tradicional, considerant que els seus conceptes fonamentals sobre salut i malaltia són d’origen multifactorial (Cooper 1993) i considerant també que hi ha una seqüència contínua entre salut i malaltia (Rose 1992).

Les conseqüències són dobles.

En primer lloc, les oportunitats per millorar la salut mental en una comunitat no s’han explotat en la seva totalitat.

En segon lloc, els esforços organitzats en els països per reduir la càrrega social i econòmica de les malalties mentals tendeixen a dependre majorment del tractament d’individus malalts.Les malalties mentals són comuns i universals.

A nivell mundial, els trastorns mentals i de conducta representaven el 1990 el 11% de la càrrega total de malaltia, expressat en termes d’anys de vida ajustats per discapacitat (OMS 2001b).

Es prediu que per al 2020 això va augmentar a un 15%. Els problemes de salut mental també resulten en una sèrie d’altres costos per a la societat (OMS 2003).

La depressió va ser la quarta causa més important d’aportació a la càrrega de malaltia en 1990 i s’espera que per al 2020 sigui la segona causa en importància després de la malaltia cardíaca isquèmica. Tanmateix, la majoria dels governs i societats no li han brindat la deguda atenció als temes de les malalties mentals i la salut mental.

Dades recents recopilades per l’OMS demostren la gran diferència que hi ha entre els recursos que estan disponibles en els països pe rsalut mental i la càrrega causada pels problemes de salut mental (OMS 2001c).

En les últimes dècades, la càrrega de la malaltia mental ha augmentat en comparació amb els guanys globals en salut de les poblacions a nivell mundial (Eisenberg 1998; Desjarlais i altres, 1995).

Aquesta manca d’atenció està basada almenys en part, a la confusió i falses suposicions sobre conceptes separats de salut mental i malaltia mental. Fins al moment, l’estigma que preval sobre el concepte de malaltia mental, ha motivat l’ús eufemístic del terme “salut mental” per descriure els serveis de tractament i suport a persones amb trastorns mentals i altres assumptes relacionats amb els problemes de salut mental.

Aquest ús contribueix a la confusió existent pel que fa al concepte de salut mental així com al concepte de malaltia mental. Fins fa poc, en la majoria dels llocs del món, el tractament de la malaltia mental estava separat de la resta de la medicina i l’atenció mèdica.

A l’entorn aïllat dels asils, els metges veien a molts pacients que semblaven no tenir cura. La suposada incurabilitat de la bogeria i la malenconia va fer que els metges creguessin que les causes eren totalment biològiques.

Des de llavors ha continuat la idea que la prevenció de la malaltia mental és -tot o res “(Cooper 1990) ia més, que la promoció de la salut mental està bastant separada dels problemes del món real i poguessin fins i tot desviarrecursos dirigits al tractament i la rehabilitació de les persones afectades per malalties mentals.

Els dos objectius  de millorar la salut mental i disminuir els costos personals i socials dels problemes de salut mental, només es poden aconseguir a través d’un enfocament de salut pública (Sartorius 1998; Vic Health 1999; Hosman 2001; Herrman 2001; W alker, Moodie & Herrman 2004).

Dins el marc de salut pública, les activitats que poden millorar la salut inclouen la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i la discapacitat, i el tractament i rehabilitació de les persones afectades. Aquests difereixen entresí, tot i que les accions i resultats es superposen. Tots són necessaris, són complementaris

 FÁRMACOS

– MENU –
A
– ÁCIDO VALPROICO
– AGOMELATINA
– ALPRAZOLAM
– AMISULPIRIDE
– AMITRIPTILINA
– ARIPIPRAZOL
– ASENAPINA
– ATOMOXETINA
B
– BIPERIDENO
– BROMAZEPAM
– BUPROPION
C
– CARBAMAZEPINA
– CARBONATO DE LITIO
– CITALOPRAM
– CLOMIPRAMINA
– CLONAZEPAM
– CLORAZEPATO DIPOTÁSICO
– CLORPROMAZINA
– CLOTIAPINA
– CLOZAPINA
D
– DESVENLAFAXINA
– DIAZEPAM
– DULOXETINA
E
– ESCITALOPRAM
F
– FENELZINA
– FLUFENAZINA
– FLUOXETINA
– FLUVOXAMINA
H
– HALOPERIDOL
I
– IMIPRAMINA
K
– KETAZOLAM
L
– LAMOTRIGINA
– LEVOMEPROMAZINA
– LITIO
– LORAZEPAM
– LORMETAZEPAM
M
– METILFENIDATO
– MIRTAZAPINA
N
– NORTRIPTILINA
O
– OLANZAPINA
– OXCARBAZEPINA
P
– PALIPERIDONA
– PAROXETINA
– PERFENAZINA
– PREGABALINA
– PROPANOLOL
Q
– QUETIAPINA
R
– RISPERIDONA
S
– SERTRALINA
– SULPIRIDE
T
– TRAZODONA
– TRIHEXIFENIDILO
V
– VALPROATO
– VENLAFAXINA
– VORTIOXETINA
Z
– ZIPRASIDONA
– ZOLPIDEM

Psicólogo Mollet del Vallès, Parets, Montmeló, Montornes

Psicólogo Mollet. Psicòleg Mollet del Vallès

 http://www.xavierconesa.com   –

 http://www.psicologosmollet.com  –

Benvolgut/da:

Per manternir-nos en contacte per internet, et deixo aquí
tots els canals de comunicació i altres informacions:

Whatsapp i Telèfon. 653 811 887
e-mail: conesa@gmail.com
webs: www.psicologosmollet.com www.xavierconesa.com www.conesa.webs.com
Tweeter: @PsicologoConesa
FacebooK: https://www.facebook.com/xavier.conesa.psicologo
Youtube: https://www.youtube.com/user/XavierConesa1
Teràpia Online: www.psicologo-por-telefono.es
linkedin: xavier conesa lapena
Wiquipedia: Xavier Conesa Lapena

Beneficis de la psicoteràpia

Ja fa anys que els beneficis de la psicoteràpia han estat testats i comprovats en nombrosos estudis. Per això, encara que pugui semblar que anar al psicòleg resulti car en principi, la realitat és que és una de les millors inversions, tant econòmica com d’índole personal i laboral, que pots fer a tu mateix. I si et queden dubtes o et sembla que fang cap a casa, ara et mostraré els motius i causes que corroboren aquests beneficis. Jo veig aquests resultats diàriament en la meva pràctica clínica ( i en vaig parlar aquí ), però entenc que per als que no es dediquen a això pugui ser difícil imaginar els excel·lents rendiments que es poden aconseguir.

Els 12 beneficis de la psicoteràpia són:

1. El psicòleg és la persona més ben preparada per saber si necessites un procés de psicoteràpia o de coaching . No és infreqüent trobar persones que vénen buscant un procés de coaching, que sona més modern i atractiu, però en realitat necessiten un tractament psicoterapèutic. No és cap vergonya, es tracta només d’un punt de partida diferent que no ha d’implicar que el punt d’arribada sigui pitjor en el cas de la teràpia. Els canvis que es poden aconseguir amb els dos procediments són interessants i fructífers. Se’t clarifica acudint al psicòleg el camí a seguir.

2. Conèixer-millor . Encara que ho he repetit moltes vegades, segueix sent un dels punts principals. Moltes vegades creiem conèixer-nos però en realitat no sabem qui som. I això passa perquè el ritme de vida que portem i la nostra tendència natural a anar cap endavant fan que no ens aturem a mirar qui de veritat som en el nostre interior. Això ens porta a molt sovint a perseguir metes que altres diuen que són importants en la vida però que potser per a nosaltres no ho són. Parem doncs de donar voltes sense sentit i focalitzem tota la nostra energia i habilitats.

3. Conèixer el nostre guió de vida . Conèixer aquests patrons inconscients que ens empenyen a actuar moltes vegades de maneres que no volem i canviar si fa falta aquest guió inconscient que ens porta per camins que no volem en realitat transitar. Aprenem així de veritat quina és la nostra prioritat.

4. Aconseguir l’èxit personal. En conèixer qui som i el nostre guió de vida podem perseguir objectius que ens facin de veritat feliços i aconseguir l’èxit personal. I aquí cadascú tindrà la seva pròpia definició d’allò que el fa feliç i que en general no té a veure amb quants diners guanya o quant èxit social té.

5. Canviar el diàleg interior negatiu . Una de les coses que més ens afecta és aquest diàleg interior negatiu, aquesta manera de parlar-nos a nosaltres mateixos que ens menyscabi o ens fa sentir-nos malament. Moltes vegades això té a veure amb patrons apresos que podem canviar quan sabem com fer-ho. Vam aconseguir en conèixer el nostre diàleg interior estalviar quantitats ingents de temps i utilitzar-les millor.

6. Conèixer els nostres punts forts i potenciar-los. Si sabem quines són les nostres habilitats i aptituds estarem millor preparats per treure partit d’elles en el nostre propi benefici. Maximitzar doncs aquestes potencialitats és també una excel·lent inversió.

7. Conèixer el nostre punts febles i minimitzar-los. Alguns dels nostres punts febles val la pena canviar-los, però d’altres és millor minimitzar-los, saber que hi són i no deixar que interfereixin en allò que de veritat importa. Perquè l’esforç de canviar segons quines coses moltes vegades no és productiu i no val la pena. Estalviarem molt de temps no insistint en les nostres limitacions.

8. Millorar l’autoestima . Tot el procés anterior ens porta a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i per tant tenir una autoestima més alta. I a més l’autoestima també pot treballar-se per si mateixa, l’aprendre a estimar-se i acceptar-se. El benefici d’això és la seguretat i el benestar.

9. Descobrir el nostre talent. No només es tracta de saber punts fort i febles, sinó de saber quin és el nostre talent el que ens pot portar a descobrir el nostre element, aquí on s’uneix el que ens agrada i el que millor se’ns dóna.

10. lliurar-te de possibles trastorns. Viure amb ansietat, estrès o amb fòbia a alguna cosa no és agradable. I moltes d’aquestes coses que et semblen impossibles de superar, se superen fàcilment amb el tractament adequat. No cal anar arrossegant aquests problemes al llarg de la teva vida. Vam aconseguir no perdre temps encallats en coses que sí que tenen solució.

11. Canviar hàbits que et debiliten. La nostra vida està composta en un 85% o més d’hàbits. Per això és important que siguem capaços de potenciar aquells hàbits que ens ajuden a ser qui volem ser i sentir-nos bé i deixar anar els que ens debiliten i perjudiquen. I encara que no sigui fàcil pot fer-se si saps com i comptes amb ajuda professional.

12. Estalvi de temps, energia i diners. Tot el procés terapèutic fa que perdis menys temps en camins que no et porten enlloc, seguint consells de persones que poden estimar-molt però que potser no t’entenen. Això evita també haver de tornar a començar per haver seguit un camí erroni. I en un altre ordre de coses, evitem també les despeses supèrflues que realitzem quan ens sentim insatisfets i vam comprar per tracta d’omplir aquest buit.

Podria posar més motius però crec que aquests són bastant representatius del que pots aconseguir amb una teràpia psicològica. Ara només em queda esperar el teu mail o la teva trucada perquè comencem a realitzar aquest procés que et portarà a una vida més plena i feliç. I també molt més creativa i amb sentit per a tu. A més del gran benefici econòmic que aconseguiràs en el temps.

psicologo mollet – psicologos mollet-psicólogo mollet – psicólogos Mollet

 Psicólogos Mollet del Valles Psicólogos Mollet del Valles Psicologo mollet Psicologo mollet Terapia de pareja Mollet granollers Terapia de pareja Mollet granollersEliminar término: Terapia pareja Mollet Terapia pareja Mollet Psicologos mollet Psicologos mollet psicólogo mollet psicólogo mollet

Psicoterápia Mollet del vallès

Psicólogo Psicoterápia Mollet. Psicòleg Mollet del Vallès

 http://www.xavierconesa.com   –

 http://www.psicologosmollet.com  –

Benvolgut/da:

Per manternir-nos en contacte per internet, et deixo aquí
tots els canals de comunicació i altres informacions:

Whatsapp i Telèfon. 653 811 887
e-mail: conesa@gmail.com
webs: www.psicologosmollet.com www.xavierconesa.com www.conesa.webs.com
Tweeter: @PsicologoConesa
FacebooK: https://www.facebook.com/xavier.conesa.psicologo
Youtube: https://www.youtube.com/user/XavierConesa1
Teràpia Online: www.psicologo-por-telefono.es
linkedin: xavier conesa lapena
Wiquipedia: Xavier Conesa Lapena

La salut mental de cada persona pot veure afectada per factors i experiències individuals, lainteracció social, les estructures i recursos de la societat, i els valors culturals.

Està influenciada perexperiències de la vida diària, experiències en la família i l’escola, als carrers ia la feina (Lehtinen,Riikonen & Lahtinen 1997; Lahtinen i altres, 1999).

La salut mental de cada persona afecta al seu torn la vidade cada un d’aquests dominis i per tant, la salut d’una comunitat o població. els estudisetnogràfics en els països en vies de desenvolupament mostren com els ambients i entorns socials, comcom els barris baixos de Mumbai, configuren l’experiència local i la salut mental de les comunitats(Parkar, Fernandes & W EISS 2003).

Alguns dels estudis més recents en les diferents àrees de lagenètica, neurociència, ciències socials i salut mental, involucren elaboracions d’idees pel que fa alimpacte que exerceixen les societats sobre la vida humana a i per sobre del total de l’impacte delsmembres individuals de la societat (Anthony en premsa).

Fins i tot, s’ha observat àmpliament que la salut mental i la malaltia mental radiquen fora de la salutpública tradicional, considerant que els seus conceptes fonamentals sobre salut i malaltia són d’origenmultifactorial (Cooper 1993) i considerant també que hi ha una seqüència contínua entre salut imalaltia (Rose 1992).

Les conseqüències són dobles.

En primer lloc, les oportunitats per millorar lasalut mental en una comunitat no s’han explotat en la seva totalitat.

En segon lloc, els esforçosorganitzats en els països per reduir la càrrega social i econòmica de les malalties mentals tendeixen adependre majorment del tractament d’individus malalts.Les malalties mentals són comuns i universals.

A nivell mundial, els trastorns mentals i deconducta representaven el 1990 el 11% de la càrrega total de malaltia, expressat en termes d’anys devida ajustats per discapacitat (DALYs per les sigles en anglès) (OMS 2001b).

Es prediu que per al 2020 això va augmentar a un 15%. Els problemes de salut mental també resulten en una sèrie d’altres costosper a la societat (OMS 2003).

La depressió va ser la quarta causa més important d’aportació a la càrrega demalaltia en 1990 i s’espera que per al 2020 sigui la segona causa en importància després de lamalaltia cardíaca isquèmica. Tanmateix, la majoria dels governs i societats no li han brindat ladeguda atenció als temes de les malalties mentals i la salut mental.

Dades recents recopilades perl’OMS demostren la gran diferència que hi ha entre els recursos que estan disponibles en els països persalut mental i la càrrega causada pels problemes de salut mental (OMS 2001c).

En les últimes dècades, lacàrrega de la malaltia mental ha augmentat en comparació amb els guanys globals en salut de lespoblacions a nivell mundial (Eisenberg 1998; Desjarlais i altres, 1995).

Aquesta manca d’atenció està basada almenys en part, a la confusió i falses suposicions sobreconceptes separats de salut mental i malaltia mental. Fins al moment, l’estigma que prevalsobre el concepte de malaltia mental, ha motivat l’ús eufemístic del terme “salut mental” per

descriure els serveis de tractament i suport a persones amb trastorns mentals i altres assumptesrelacionats amb els problemes de salut mental.

Aquest ús contribueix a la confusió existent pel que fa alconcepte de salut mental així com al concepte de malaltia mental.Fins fa poc, en la majoria dels llocs del món, el tractament de la malaltia mental estavaseparat de la resta de la medicina i l’atenció mèdica.

A l’entorn aïllat dels asils, els metges veiena molts pacients que semblaven no tenir cura. La suposada incurabilitat de la bogeria i la malenconia va ferque els metges creguessin que les causes eren totalment biològiques.

Des de llavors ha continuat la ideaque la prevenció de la malaltia mental és -tot o res “(Cooper 1990) ia més, que la promocióde la salut mental està bastant separada dels problemes del món real i poguessin fins i tot desviarrecursos dirigits al tractament i la rehabilitació de les persones afectades per malalties mentals.

Els dos objectius bessons de millorar la salut mental i disminuir els costos personals i socials delsproblemes de salut mental, només es poden aconseguir a través d’un enfocament de salut pública (Sartorius 1998;VicHealth 1999; Hosman 2001; Herrman 2001; W alker, Moodie & Herrman 2004).

Dins el marc de salutpública, les activitats que poden millorar la salut inclouen la promoció de la salut, la prevenció de lamalaltia i la discapacitat, i el tractament i rehabilitació de les persones afectades. Aquests difereixen entresí, tot i que les accions i resultats es superposen. Tots són necessaris, són complementaris i capés un substitut de l’altre.

Psicólogo Mollet Psicologo Mollet

Psicólogo Mollet Terapia de Pareja Xavier Conesa

Psicòlegs Mollet

 http://www.xavierconesa.com   –

 http://www.psicologosmollet.com  –

Benvolgut/da:

Per manternir-nos en contacte per internet, et deixo aquí
tots els canals de comunicació i altres informacions:

Whatsapp i Telèfon. 653 811 887
e-mail: conesa@gmail.com
webs: www.psicologosmollet.com www.xavierconesa.com www.conesa.webs.com
Tweeter: @PsicologoConesa
FacebooK: https://www.facebook.com/xavier.conesa.psicologo
Youtube: https://www.youtube.com/user/XavierConesa1
Teràpia Online: www.psicologo-por-telefono.es
linkedin: xavier conesa lapena
Wiquipedia: Xavier Conesa Lapena

Més que l’absència de malaltia, la salut mental implica estar en bones condicions, segons es va esmentaranteriorment.
El 2003, George Vaillant en els EUA va comentar que la salut mental és massa importantper ser passada per alt. La salut mental necessita ser definida. Segons assenyala Vaillant (2003), aquesta és unatasca complexa.

-Salut mental mitjana “no és el mateix que -saludable”, ja que mitjana sempre incloubarrejar amb el terme saludable la quantitat prevalent de psicopatologia.

El que és considerat saludablealgunes vegades depèn de la geografia, la cultura i el moment històric.

També s’ha d’aclarir si s’estàanalitzant la condició o la característica œ ¿és saludable o no un atleta que està temporalmentdiscapacitat a causa d’un turmell fracturat o la persona asimptomàtica amb una història de trastorn afectiubipolar?

També hi ha el -doble perill de contaminació pels valors- (Vaillant 2003, pàg. 1374) œ ladefinició de salut mental donada per una cultura pot ser pròpia de la regió i fins i tot, si la salut mental és-bona “, ¿per què és bona? ¿Per a la pròpia persona o la societat? ¿Per encaixar en l’entorn o per sercreatiu? ¿Per a la felicitat o per a la supervivència? Tot i així, Vaillant propugna que ha de prevaler el sentitcomú i que certs elements tenen una importància universal per a la salut mental; de la mateixa forma enque encara que cada cultura difereix en la seva dieta, la importància de les vitamines i els quatre grups bàsics ésuniversal.

Sense salut mental no hi ha salut: la salut mental i la conductaL’estatus de salut mental està associat amb la conducta en totes les etapes de la vida. Un conjunt deevidències indica que els factors socials associats amb els problemes mentals també estan relacionatsamb el consum d’alcohol i drogues, delictes i abandonament escolar.

L’absència dels determinants de la saluti la presència de factors perjudicials, també semblen exercir un paper predominant en altres conductesde risc, com ara la pràctica de sexe no segur, trauma viari i inactivitat física.

A més, hiinteraccions complexes entre aquests determinants, les conductes i la salut mental. Per exemple, una manca deocupació significativa podrà estar associada amb depressió i consum d’alcohol i drogues. Això al seu torn podràresultar en trauma de carretera, les conseqüències són discapacitat física i pèrdua de l’ocupació (W alker,Moodie & Herrman 2004). Kleinman (1999) descriu l’agrupació dels problemes mentals i socials de lasalut en “comunitats destruïdes” que viuen en tuguris i barris baixos i entre les poblacions migratòriesvulnerables i marginals: grups i combinacions de violència civil, suïcidi, abús de substàncies, depressio i trastorn d’estrès posttraumàtic. Kleinman recomana que s’estableixin programes de recerca aixícom polítiques i programes “que puguin prevenir la immensa càrrega que la malaltia mental s’imposa sobrela salut de les societats i que és el resultat de la varietat de formes de violència social a la nostra era “(Kleinman 1999, pàg. 979). El corol·lari és la necessitat per al desenvolupament i l’avaluació de programes que, peruna part, controlin i redueixin aquests grups de problemes i, d’altra banda, ajudin a les persones i lesfamílies a afrontar aquestes circumstàncies.

Els estudis sobre els vincles entre la depressió i les malalties cardiovasculars demostren que lasalut física i la salut mental estan estretament relacionades a través de diversos mecanismes.Actualment està ben establerta la importància que té la salut mental per al manteniment d’unasalut física adequada i per a la recuperació de malalties físiques, així com també està establert eloposat a aquest concepte.
L’estatus de salut mental és una consideració clau per canviar l’estatus desalut d’una comunitat.